Carta de comiat del president Joan Agustí a Ramon Alentorn, el millor amic de l’Olot

Aquest dimarts a la tarda hem donat l’últim adéu a Ramon Alentorn en el seu enterrament a l’esglèsia Sant Esteve d’Olot. El president del club, Joan Agustí, ha llegit unes paraules per acomiadar-se d’un dels pilars de la Unió Esportiva Olot, no només com a patrocinador sinó a nivell sentimental i d’amistat. 

Carta de Joan Agustí a Ramon Alentorn

Estimat Ramon,

No vam poder acabar l’última conversa el dissabte. Va ser per falta de cobertura i ara jo estic entestat en continuar-la. Quina llàstima no haver parlat més, no haver compartit més converses i aprendre de tu més coses de les que m’has ensenyat. Les teves converses han estat àmplies i panoràmiques, i jo com saps, amb un punt de dispersió.

El primer que et vull dir és donar les gràcies per la teva amistat incondicional, sempre, en els bons i els mals moments. En els moments complicats i quan tot anava en contra, la teva amistat no ha fallat mai.

Has estat un home amb una gran personalitat. Has fet sempre el que has cregut i ho has fet amb una gran convicció. No coincidim en moltes coses, hem coincidit en la més important, donar-nos sempre suport i estimació.

Ets un home que sempre ha donat molt, un home generós. La teva família, la Fina, la Laia i en Gonzalo, han estat el teu nord. Has fet més que el possible per no trencar altres vincles.

Un empresari que va defensar la seva empresa amb èxit en una crisi tan dura com la del tèxtil i la confecció. Vas ser dels pocs que va tenir la visió de substituir la producció de la seva pròpia marca per la distribució de marques internacionals de qualitat.

Amb els amics, com és el meu cas, has donat sense mesura. A les teves aficionats t’hi has entregat amb passió, si et semblava bé l’exèrcit t’hi apuntaves, igual has fet amb la Plaça de Braus, els toros i el suport als toreros, al tennis i l’escola de tennis del Club Tennis Olot. 

Sempre amant de la cultura i la història del teu país, ciutat, comarca,també la d’altres fronteres llunyanes on veies que podies ampliar coneixement.

I finalment per l’Olot has fet el que fes falta. Abans del 75è aniversari, durant el 75è aniversari, els següents anys i el Centenari, independentment de quina junta hi hagués i de la posició de l’equip, tu sempre has ajudat a gestionar el club. Quan hem estat junts has estat esplèndid socialment, patrocinant i preocupant-te del present i del futur, de l’intern i de l’entorn, sempre afegint valor. 

Et trobarem molt a faltar, Ramon. Molt. Però seguirem parlant, Ramon. A la tornada dels partits, et trucarem i parlarem del partit, jugadors, fitxatges, de com acabar la temporada i de la següent… de la salut, de política, d’economia, del que sempre hem parlat. No et podrem escoltar, Ramon. Però et sentirem, i et sentirem molt a prop, Ramon, perquè et portarem sempre en el nostre cor.