Cotitzen a l’alça

Envalentit per les dues victòries consecutives fora de casa, la Unió Esportiva Olot vol fer un pas de gegant i començar a olorar la zona noble abans d’acabar la primera volta. El Vila-real B, un filial talentós que es troba en plena ratxa guanyadora, examinarà la tendència positiva dels garrotxins. Demà a les 6 de la tarda, última cita del 2014 al Miniestadi de la Ciutat Esportiva dels castellonencs.

La llum al final del túnel. Segurament l’aturada nadalenca arriba en el millor moment de la temporada de l’Olot, tant a nivell estadístic com futbolístic. Per reafirmar aquesta sensació cal posar la cirereta del pastís i esgarrapar els tres punts de Vila-real, el que significaria haver acumulat 10 dels últims 12 possibles i tres triomfs seguits a domicili, una fita realment a l’abast de pocs equips. Però això és futbol ficció i primer s’ha de suar la cansalada sobre la gespa. La solidaritat, la cohesió del grup i l’encert atacant de Lleida són ingredients a imitar per rescatar quelcom positiu de la Plana. Compte amb el filial groguet (8è amb 25 punts), que ha enllaçat 4 victòries en els últims 5 partits i arriba després de golejar l’Elx Il·licità (4-0) amb un Nahuel estel·lar. Res a envejar, però, a l’estat de forma d’Uri Santos que a més del seu treball habitual, encadena dos gols en els darrers tres duels. Molts al·licients sobre la taula en un partit que pot catapultar els de Rodri cap a objectius més ambiciosos just abans de cloure la primera volta del campionat. L’expedició olotina surt aquesta tarda amb autocar i farà nit a Castelló per jugar demà a la tarda (18h). L’única baixa confirmada és la del davanter Enric Gallego, que segueix el seu procés de recuperació de la lesió a l’abductor. La intenció, mantenir l’esperit i l’entrega dels últims compromisos per marxar de vacances amb un somriure. Unes festes on pots aprofitar per, si encara no ho ets, fer-te soci de la UEO. De fet, aquest dimecres presentàvem la campanya d’abonats de mitja temporada, “Aquest Nadal regala UE OLOT”.

La prèvia de Rodri: “És cert que l’equip està més tranquil, però afrontem el partit com el primer a Paterna. Els jugadors estan conscienciats que tenim un tram de competició dur i aquest és l’últim pas per començar la segona volta en una posició més còmode i amb més optimisme. Estem intentant tornar als orígens i inculcar intencions futbolístiques que van arrelades amb aquest club. El Vila-real B és un equip molt ben dotat individualment, jugadors amb molta projecció i difícils de defensar en l’última línia. Tenen un segell propi amb joves de molta qualitat que aspiren a jugar a Primera Divisió”.

Precedents: el partit del curs passat a Castelló és de mal record per Albert Canal, que va patir una aparatosa lesió a la cara en rebre l’impacte de la bota d’un davanter local. El resultat final va ser un empat sense gols (0-0) en la nostra única visita al camp del filial groguet. Però si anem uns quants anys endarrere, trobem que l’Olot es va enfrontar al Vila-real, en aquest cas al primer equip, que militava a la Tercera Divisió, una categoria equivalent a l’actual Segona B amb valencians i mallorquins. Un enfrontament que va acabar amb victòria olotina (1-2) i amb protagonisme per Àlex Terma, l’actual director esportiu del club, que va marcar els dos gols. Aquesta era la crònica del 25 de març de 1979 del diari Los Sitios, cedida per Pep Solés: