La Unió Esportiva Olot i el Villarreal B protagonitzen un espectacle futbolístic majúscul i es reparteixen els punts en un duel trepidant. Després d’una arrencada forta dels groguets, els olotins han reaccionat amb les dianes de Marc Mas i Pedro del Campo, amb un gran cacau just abans del descans A la represa, un golàs de Ramón ha situat la igualada i els de Raúl Garrido s’han llançat decididament a buscar la victòria. Un punt molt valuós cap a la salvació que ens serveix per mantenir la bona dinàmica a casa abans de visitar el camp del CD Castellón.
I la pilota va somriure. Això d’aquesta tarda ha estat una oda al futbol, un goig per la vista i una exhibició d’estil de dos equips que cuiden i mimen la pilota com ningú. En definitiva, un rara avis en una categoria on es sol primar la defensa, el joc directe, el perfil físic i l’especular abans d’anar a atacar. Res d’això, el duel d’avui a l’Estadi ha estat d’aquells que fan afició i que ens reconcilien amb el joc entès com un espectacle. Els de Miguel Álvarez han sortit amb les idees més clares i amb una pressió alta que ha provocat moltes pèrdues en la creació. Els olotins no trobaven fluïdesa ni bona circulació en uns primers minuts de domini groguet. Precisament en una mala passada de Pedro cap a la defensa, Simón ha estat el més hàbil de tots per endinsar-se dins l’àrea i batre Ginard de tir creuat (14′). Uns minuts abans, Marc Mas havia tingut una opció que ha resolt Joan amb una bona sortida. També Jose Martínez, que avui reapareixia a l’onze titular, ha disposat d’una ocasió a pilota aturada. A mesura que passaven els minuts, l’Olot anava creixent i retrobant el seu futbol habitual a casa. Un xoc obert i vistós, que permetia gaudir de detalls de qualitat a les dues bandes. I poc abans de la mitja hora, contraatac de llibre per firmar les taules; condueix Pedro i habilita Pep Chavarria per l’ala esquerra, arriba fins al fons i col·loca una centrada rasa i precisa per a Marc Mas, que no perdona al primer pal (27′). Setè gol del killer selvatà que recuperava el seu idil·li amb la xarxa. D’aquí fins al descans, recital ofensiu de la UEO, que més tard trobaria el premi de la remuntada. Abans, però, una triple ocasió amb dos intents de Pedro i un xut al pal d’Héctor que no han estat gol de miracle. També Barnils, amb un cop de cap imponent, ha volgut sorprendre el porter castellonenc. Eren els millors minuts dels garrotxins i calia posar-hi la cirereta. Centrada de Jordi Masó per a Marc Mas, que xuta de primeres i rebota en un defensa, la pilota cau a Pedro des de la mitja lluna, s’acomoda i signa una gardela ben ajustada al pal esquerre (43′). Estrena golejador de l’empordanès amb la samarreta vermella, traient-se així l’espina de l’error en el gol visitant. Temps de descans amb un Olot creixent i uns 45 minuts de bogeria, alternatives i un futbol de molts quirats.
La remuntada olotina canviava el guió per a la represa, amb un Villarreal B que s’havia de bolcar novament a camp contrari per aconseguir puntuar a La Garrotxa. No oblidem que estàvem davant del segon classificat i un dels millors planters espanyols, incorporant amb freqüència jugadors al primer equip. El submarí groc ho ha intentat mitjançant Simón, que s’ha trobat amb la bona estirada de Ginard. Raúl Garrido ha mogut fitxa amb l’entrada de Guzmán, rellevant Alfredo al carril dret, i també amb Eloi Amagat, que ha posat la pausa necessària en fase atacant. Però com ja va passar a Alacant, la UEO ha rebut un gol en contra d’aquells que només pots aixecar-te i aplaudir. Ramón, el capità del filial, ha engaltat una volea des de fora l’àrea que s’ha colat per tot l’escaire de la porteria (66′). Una autèntica llàstima, ja que ens estàvem defensant amb rigor i contundència, gestionant l’avantatge en el marcador. El panorama tornava a girar-se i com marca l’esperit i la identitat de l’Olot, hem anat a buscar la victòria amb tota l’ambició del món. Primer l’ha tingut Marc Mas, amb una rematada de cap que ha marxat fregant al pal. Després, en una bona combinació entre Eloi i Héctor, el timó s’ha quedat amb la mel als llavis amb un cacau ajustadíssim. I finalment, ja a les acaballes, Eloi ha buscat sorprendre Ramón amb una picadeta desviada. La insistència era innegable amb Guzmán i Pep recorrent les bandes i Xumetra, que ha entrat per Marc Mas, generant desmarcades per trobar el forat. I el partit, malauradament s’ha mort aquí amb aquest empat, tot i que els 1.360 espectadors que avui omplien l’Estadi han acomiadat els futbolistes amb una sonora ovació. Una ovació a l’esforç, l’entrega i sobretot la proposta oferta, no només de l’Olot sinó del Villarreal B. Avui ha guanyat el futbol i han sumat els dos equips. Un punt més, ja en són 41, que ens apropa a l’objectiu de la permanència i que allarga la sèrie d’imbatibilitat com a local, tutejant un dels favorits al play-off i a l’ascens de categoria. Diumenge vinent, a Castàlia, intentarem assolir un triomf contra el CD Castellón que ens permeti lligar la fita prioritària del curs. Avui marxem orgullosos i satisfets amb el què i sobretot amb el com. Gràcies a tots!
FITXA TÈCNICA
UE OLOT: Ginard, Jose (c), Carles Mas, Barnils, Jordi Masó, Blázquez, Héctor, Marc Mas (Xumetra, 85′), Pedro (Eloi, 76), Alfredo (Guzmán, 64′) i Pep.
Villarreal B: Joan, Andrei, Pepe, Roger, Carlos Blanco, Ramón, Enric, Lomotey (Akale, 77′), Rubén (Dani Villa, 65′), Simón i Víctor Moya (Nikola, 65′).
Gols: 0-1, Simón (14′), 1-1, Marc Mas (27′), 2-1, Pedro (43′), 2-2, Ramón (66′).
Àrbitre: Jorge Díaz Escudero. Ha amonestat Alfredo i Jose (UEO) i Roger, Carlos Blanco i Lomotey (Villarreal B).
Incidències: partit corresponent a la jornada 31 del campionat de lliga del grup tercer de Segona B amb la presència de 1.360 espectadors a l’Estadi Municipal. El club de futbol base convidat ha estat l’Escola de Futbol Ter-Brugent, que compta amb 15 equips i uns 200 jugadors.
Fotos: Andrea Bolcato-UE Olot