La Unió Esportiva Olot accelera en la seva cursa cap a la permanència després d’un triomf molt treballat davant d’un València Mestalla voluntariós però inofensiu. A la represa, una diana del killer Marc Mas, ben assistit per Xumetra, ens ha permès desencallar un duel poc lluït i d’alta tensió davant d’un miler d’espectadors. Els de Raúl Garrido s’enfilen fins als 42 punts abans de visitar el Camp d’Esports de Lleida en la penúltima jornada de lliga.
Era el dia. Era un caixa o faixa, un cara o creu, un tot o res. I en aquests dies l’Olot es creix, hi posa el cor, l’ànima i el que faci falta, mentre l’afició s’aixeca al seu costat per donar-li l’empenta definitiva. La primera meitat ha estat marcada per les bones arribades dels olotins, que no trobaven la manera d’obrir la llauna. Guzmán, Blázquez i Cosme i Barnils han gaudit de les seves opcions per encetar el marcador. La més destacada, però, ha estat un refús complicat d’Aitor dins l’àrea petita quan Marc Mas ja estava preparat per endreçar-la a la xarxa. Per part visitant, més bones intencions que no pas perill a l’àrea de Ginard. Tot i no jugar-s’hi pràcticament res, els joves del Mestalla han mostrat personalitat i qualitat, intentant jugar amb els nervis i la pressió afegida que tenia l’Olot.
El descans ha anat bé per carregar piles i sortir amb més entusiasme a la represa. De fet, la primera arriba d’aquest segon temps esdevindria decisiva de cara al desenllaç de l’enfrontament. Jordi Xumetra rep una pilota a tres quarts de camp, veu la desmarcada a l’espai de Marc Mas i el punta silenc la creua amb convicció davant de la sortida d’Àngel (54′). Una diana molt similar a la del dia de l’Alcoyano, demostrant la bona entesa entre Xumi i Mas, que ha clavat la desena barraca del curs. A partir d’aquí, nedar i guardar la roba. Els de Miguel Grau han avançat línies i s’han apropat amb més ímpetu a la porteria garrotxina, tot i que no tenim comptabilitzada cap oportunitat amb cara i ulls excepte un gol anul·lat per clar fora de joc. La renda mínima ens impedia estar tranquils perquè qualsevol acció aïllada ens podia sortir ben cara. Però l’Olot ha tirat d’ofici, d’experiència i veterania, sobretot en els moviments d’Uri Santos, que l’ha aguantat de meravella per esgarrar un temps preciós. I això que l’àrbitre ha afegit fins a sis minuts de descompte, que s’han jugat més a camp rival que no pas al nostre. Avui no hi ha hagut patiment i els tres punts s’han quedat a casa amb una versió pràctica i efectiva. Una victòria que ens situa amb 42 punts, un per sobre de la promoció i dos per damunt del descens directe. Queden dues jornades i tenim l’objectiu a tocar, només cal certificar-ho contra el Lleida Esportiu el proper diumenge (17h). Gràcies al miler d’aficionats que han desafiat la pluja, han cridat i han remat per un triomf imprescindible. Hem demostrat que som de Segona B, que volem seguir sent de bronze i que mereixem quedar-nos a la categoria. Pels nostres pebrots!
FITXA TÈCNICA
UE OLOT: Ginard, Jose (c), Carles Mas, Barnils, Guzmán, Masó, Blázquez, Héctor, Marc Mas (Roger, 89′), Xumetra (Alfredo, 74′) i Marc Cosme (Uri, 77′).
València Mestalla: Àngel, Aitor, Centelles (Matheus, 77′), Hugo, Márquez, Morgado, Kangin, Damián, Merentiel (Fran Navarro, 58′), Àlex Blanco (Alberto Gil, 66′) i Sito (c).
Gols: 1-0, Marc Mas (54).
Àrbitre: Fernando Bueno Prieto. Ha amonestat Héctor, Masó i Xumetra (UEO) i Kangin, Hugo (Mestalla).
Incidències: partit corresponent a la 36a jornada del campionat de lliga de Segona B amb la presència de 1.004 espectadors a l’Estadi Municipal d’Olot. Abans de començar han saltat sobre la gespa els jugadors i cos tècnic de l’Aleví A i B, que va quedar campió de la fase de consolació del Torneig MIC 2018.