Bronzejats (UE OLOT 1-1 Sporting B)
La Unió Esportiva Olot retorna a la categoria de bronze del futbol estatal després d’empatar a casa contra l’Sporting B i fer bo el resultat de l’anada a Gijón. Els asturians van marcar ben aviat, però la UEO va treure el caràcter i l’orgull del campió a la segona part i Marc Mas va firmar una diana que val un ascens. Sense paraules per descriure el suport de l’afició, ahir quasi 3.000 ànimes tenyint de vermell l’Estadi i els carrers de la nostra ciutat.
Hem tornat. Mireu-vos-ho com vulgueu, però el que ha aconseguit la UEO és una gesta històrica i a l’abast de molt pocs equips. És el què però sobretot el com, refer-se d’una patacada molt dolorosa com va significar el descens i aixecar-se d’aquesta manera; guanyant, triomfant i ascendint a Segona B per treure el cap a l’elit semi-professional. I això que el partit, com la temporada, no va ser gens fàcil i menys després del gerro d’aigua freda que va suposar la diana de Claudio Medina, que va trobar-se amb una pilota morta i la va enviar directament a la porteria de Ginard (10′). L’eliminatòria estava igualada però l’Olot comptava amb un valor afegit; l’afició, el caliu i la rauxa d’uns volcans més desperts que mai. Micaló, incorporat a l’atac, i sobretot Uri Santos van gaudir de les oportunitats més remarcables del primer temps. La rematada del petitó va sortir fregant el pal després d’una altra bona acció del lateral gironí. Abans, el filial asturià havia fet tremolar la fusta (i el cor dels garrotxins) amb una canonada de Jaime. Descans amb tot obert i un Olot en línia ascendent que desitjava marxar de vacances a finals de maig.
Els primers minuts de la represa van ser un allau dels de Calderé, que van disposar de bones arribades per igualar el marcador. Uri Santos, Marc Mas i Dembo, acabat d’entrar, van estar ben a prop d’anotar l’empat. Precisament el gambià es va lesionar en la cursa en contraatac de l’ocasió d’or que va tenir. En el seu lloc va entrar Alfredo, la perla de la casa, que esdevindria decisiu. I és que una centrada de l’extrem olotí la va acompanyar Marc Mas al segon pal per desfermar el deliri a l’Estadi (76′). 31è gol del killer de Sils aquesta temporada, xifra que li permet igualar els registres de Carlos Martínez, ahir també present al camp. El mateix Mas va tenir el segon i la sentència però Dani va intervenir fantàsticament per desviar una bola que es va passejar per la línia. Els darrers minuts van ser no apte per a cardíacs; l’Sporting penjant pilotes amb centrades laterals i estratègia, l’Olot traient aigua amb la l’ajuda extra dels quasi 3.000 espectadors. I el conte va acabar bé, i l’àrbitre va xiular el final i ens vam convertir en nou equip de Segona B. Baixar i tornar a pujar, bonica metàfora amb Ascensors Serra a la samarreta. Olot és de bronze, la ciutat mereix la Segona B i vosaltres sou d’una altra categoria. GRÀCIES A TOTS! HEM TORNAT!
FITXA TÈCNICA
UE OLOT: Ginard, Jose, Escudero, Abel (c) (Dembo, 50′ (Alfredo, 71′), Blázquez, Roger, Marc Mas, Uri (Sergio), Micaló, Tito i Héctor.
Real Sporting B: Dani, Cifre (c), Ramon, Juan, Víctor, Cristian, Pedro (Isma Cerro, 81′), Nacho, Claudio (Rubén, 72′), Pablo i Cayarga (Jaime,55′)
Gols: 0-1, Claudio (10′), 1-1, Marc Mas (76′).
Àrbitre: Armando Ramon Andrés. Va amonestar Abel, Uri, Jose, Ginard, Tito, Escudero i Micaló (UEO) i Ramon, Isma Cerro, Rubén i va expulsar Cristian (Sporting).
Incidències: partit corresponent a la tornada de l’eliminatòria de campions del play-off per ascendir a Segona B amb la presència de 2.903 espectadors a l’Estadi Municipal d’Olot. Abans del matx, els integrants del Club Atletisme Garrotxa van rebre un homenatge sobre la gespa i també es va fer un reconeixement a la tasca dels companys de Ràdio Olot i del premi a la integració atorgat a Pere Ribes.
Foto: Isaac Planella-UE Olot
