Una rosa amb espines
Enmig de la diada de Sant Jordi, la Unió Esportiva Olot té l’oportunitat d’escriure una altra pàgina d’or en la seva història i proclamar-se campió de lliga de Tercera per cinquena vegada. Només ho podrà fer si és capaç de superar el CF Peralada, un senyor equip farcit de coneguts i principal rival en la lluita pel campionat. S’espera una mobilització sense precedents de la Marea Vermella per acompanyar l’equip al municipi xampanyer. Kike Sánchez, l’única baixa.
De poder a poder. La diada de tots els catalans coincideix amb una jornada ben especial pel futbol gironí, de moda en aquesta primavera a Tercera. El Peralada-Olot és com la llegenda de Sant Jordi, uns volen matar el drac i els altres reprendre l’idil·li amb el liderat. El Peralada-Olot és com un best-seller sense spoilers, que el llegeix tothom, que té matisos i detalls, però que no saps com acaba. El Peralada-Olot és com una rosa per regalar, potser vermella i ofenosa o potser fosca i amb espines. La victòria ens faria tocar el cel, l’empat ho deixaria igual i la derrota estrenyeria la cursa. Tots els escenaris possibles per un Madrid-Barça a la gironina.
I és que diumenge lluitarem contra un autèntic transatlàntic de la categoria, el menys golejat (22) i segon màxim realitzador (58). El Peralada d’Arnau Sala i Xavi Punsí, filial del Girona FC, disposa d’una plantilla d’alta qualitat com ja ens va demostrar en el duel de la primer volta. Ja són coneguts els Coro, Gianni, Vallho o Djak… a més dels Boniquet, Carbó, Serrano o Àlamo. Una combinació d’experiència i talent que encara vol ficar cullerada en la pugna pel campionat. I amb més motiu, després de dues derrotes consecutives que els han allunyat a sis punts. En queden dotze en joc i un duel directe, pot passar de tot. És futbol, imprevisible com la vida mateixa. Com un Barça-PSG.
El conjunt xampanyer té les baixes de Draman, Nacho Ruiz i Víctor Alonso, mentre que Calderé només té l’absència de Kike Sánchez, gairebé llest de la pubàlgia. El partit, corresponent a la jornada 35, serà diumenge a les 5 de la tarda al Municipal de Peralada, on s’espera un desplaçament massiu d’aficionats de la UEO (concentració al Castell a les 14h per dinar i a les 16h per anar cap al camp). Com en totes les grans cites, la Marea Vermella donarà la cara i animarà l’equip fins al final, passi el que passi. Conscients que és un compromís de màxima exigència, però també sabedors que un triomf ens fa campions. Amb prudència, però amb ambició. Amb tranquil·litat, però amb valentia. I amb el cor, però també amb el cap. MIREM AMUNT!
La prèvia de Calderé
“No vull que ens posem com a objectiu obsessiu el títol de lliga. Hem de sortir a intentar guanyar el partit com sempre. Si som capaços, fenomenal, sinó seguirem. Vull tranquil·litat, naturalitat i normalitat. Pensem que queden quatre partits, aquesta és una gran oportunitat. El Peralada és un molt bon equip i ens va donar una lliçó en la primera volta, tècnicament el millor de la categoria. Té jugadors impressionants i un gran entrenador que ofereix un estil molt clar, una proposta atractiva i amb valentia estètica. Intentarem ser fidels al nostre joc i dominar el partit, som una mica més verticals i pràctics que ells. Tant de bo puguem pujar els dos gironins a Segona B. És bo que hi hagi aquesta il·lusió en l’afició, estem contents i ens fa feliços. Esperem no defraudar tota aquesta gent que confia en nosaltres”.
Precedents
És la primera vegada que l’Olot visita Peralada a la Tercera Divisió. La resta de duels a l’Empordà, en categories regionals i a 1a Catalana, es van saldar amb 2 victòries locals i 2 triomfs olotins. En l’enfrontament de la primera volta, repartiment de punts amb gols de Xavi Boniquet i Héctor de penal (1-1).
Baixes: Kike Sánchez (lesió)
Foto: Isaac Planella-UE Olot
