Rànquing dels jugadors amb més partits
ELS MÉS FIDELS A LA UNIÓ ESPORTIVA OLOT:
1- Abel Solé i Planas: 437 partits
2- Martí Gratacós i Boix: 419 partits
3- Jordi Prat i Franch: 328 partits
4- Pep Solés i Esquena: 317 partits
5- Joanma Fernández: 302 partits
6- Àlex Terma i Pare: 297 partits
7- Roger Vidal i Corominas: 292 partits
8- Jordi Danés i Tió: 279 partits
9- Jordi Freixa i Hernández: 267 partits
10-Xevi Berga i Espona: 258 partits
11- Josep Camós i Colom: 256 partits
12- Pere Pla i Reixach: 245 partits
13- Tomás Melero i Martínez: 243 partits
14- Uri Santos Ferrés: 232 partits
15- Albert Barnadas i Camargo: 239 partits
16- Samuel Barranco: 227 partits
17- Joan Luque i López: 220 partits
18- Joan Pagès: 219 partits
19- Héctor Simón Escudero: 208 partits
20- Albert Blázquez Robles: 202 partits (*en actiu)
Amb la col·laboració de l’Associació d’Exjugadors de l’Olot (en especial, de Pep Solés), hem elaborat un rànquing amb els 20 jugadors que han disputat més partits oficials amb la samarreta del club des de la seva fundació, l’any 1921. Al capdavant de la llista hi trobem l’Abel Solé, l’etern capità, que va complir 437 partits i 12 temporades amb la indumentària vermella del primer equip. Migcentre de contenció, Solé les ha vist de tots colors al club; va arribar al primer equip durant la campanya 99-00 a Primera Regional i va coronar la seva trajectòria a la Segona Divisió B després de 5 ascensos.
En segona posició hi trobem a l’històric Martí Gratacós, que va jugar a la UEO des del curs 1973-74 fins a la 1985-86. Campió de lliga de Tercera Divisió a la 1982-83, Gratacós era un migcampista que es va caracteritzar per la seva regularitat.
Completa el podi en Jordi Prat, conegut com a “Branques”, el jugador que ha estat més temporades a l’Olot. En concret, des de la 1963-64 fins a la 1977-78. Feia de porter i va competir en les categories de Tercera Divisió, Preferent i també a Primera Regional.
Equip de la 68-69 amb Prat i Danés. // Pep Solés
Pep Solés, un dels que més en sap de la història de l’entitat, es troba en el quart lloc. Va estar sota els pals de l’Estadi Municipal des de la temporada 1982-83 fins a la 92-93 jugant a Tercera Divisió i a Primera Catalana. El cinquè és en Joanma Fernández, de Besalú, que ocupava la posició de lateral o central. Va venir del Barça juvenil i va militar a l’Olot des de la 1983-84 fins a la 1993-94, tot i que entremig també va passar pel Banyoles.
Un dels altres referents de la història moderna de la UEO és l’actual director esportiu, Àlex Terma, que es podria definir com un home de club. Un mitjapunta que va debutar en el curs 1976-77 i ho va deixar en la 1984-85 competint a Tercera Divisió. Ha exercit d’entrenador en diverses etapes, l’última ara fa dos anys ascendint a la divisió de bronze del futbol espanyol en l’eliminatòria contra l’Arandina.
Tornant a la dècada dels seixanta, Jordi Danés va ser un altre jugador molt lligat al conjunt de la capital de la Garrotxa. Jugant de lateral dret, Danés va ser campió de lliga l’any 1966-67, una plantilla on també hi havia en “Branques”. Havia arribar dos anys abans i va fer les maletes la 1974-75. Un dels homes més carismàtics al qual se li va fer un homenatge. Després, també va fer d’entrenador del primer equip. En els setanta també va destacar Pere Pla, que va acumular 245 partits fins a la 82-83. Un central de Banyoles que va tenir el privilegi d’estrenar-se a Primera Divisió a les files del Granada.
I entre els que més han partits han disputat també hi trobem dos vells coneguts de l’afició olotina, Roger Vidal i Jordi Freixa. Vidal, amb 292 partits, va arribar al club al 2006, també a Primera Regional, i va encadenar 7 temporades i 4 ascensos al club, formant un doble pivot amb Abel Solé que ja és llegenda viva del futbol olotí. Pel que fa al de Castellfollit, un altre mite al lateral dret, va recalar a l’Olot l’any 2005 a Primera Regional, després de triomfar en categories superiors, i ho va deixar amb 267 partits després de 8 temporades amb els nostres colors.
Freixa, homenatjat a l’Estadi. // Martí Albesa
