Resistència volcànica (UE OLOT 1-1 Girona B)
La Unió Esportiva Olot s’emporta la final catalana del play-off d’ascens i certifica el pas a la tercera eliminatòria que es disputarà a Madrid. Gran primera meitat dels de Manix Mandiola a Rubí, que s’avancen amb autogol de Mateo a centrada de Callís. Pas endavant del Girona B a la represa amb bones intervencions d’Albert Batalla i diana del mateix Mateo per forçar la pròrroga. Sacrifici, patiment i esforç col·lectiu davant d’uns 400 aficionats olotins que van gaudir com mai a Can Rosés. Aquest migdia coneixerem l’últim rival en el camí cap a Segona RFEF.
Camí del somni. La UEO va superar un altre esglaó en el seu objectiu de conquerir la categoria perduda. No va ser fins a la pròrroga que els olotins es van endur el bitllet, aconseguint un empat i fent valer la millor classificació en el campionat de lliga. Primera part de llibre del conjunt de Manix, calcant les bones intencions, la lluita i la solidaritat del dia del Sant Andreu. I aquest cop, amb la fortuna de costat amb el gol de Mateo en pròpia porteria. La paret d’Eloi Amagat amb Callís és exquisita, el bianyenc enfila cap a l’àrea, centra la pilota i el gironí la desvia cap a la xarxa (23′). Més producció ofensiva amb Xumetra, Eloi i Arranz després d’una combinació amb el juvenil Guillem Terma, de nou titular i competint a alt nivell. Per part del Girona B, una rematada de cap de Pau Víctor i poca presència a l’àrea rival en aquest primer acte.
La represa va arrencar ben esbojarrada amb una opció molt clara de Sergi Arranz després de la prolongació de Carles Mas en jugada d’estratègia. A l’altre costat, Albert Batalla es va haver d’estirar a la dreta per rebutjar un tir verinós de Pau Víctor, el millor del filial gironí. Els d’Àxel Vizuete van aprofitar una de les poques concessions defensives per igualar les forces. Centrada des de banda esquerra i cop amb la testa del mateix Mateo que es treia l’espina del gol en pròpia (53′). Va tocar remar, suar i treballar de valent en la resta de partit. El Girona assetjava de manera insistent amb ocasions d’Adri Gené i una rosca de Pau Víctor que Batalla va salvar enviant a córner. Monjonell, a servei de cantonada, també va posar l’ai al cor als 400 olotins que no van deixar d’animar ni un instant. Un monument a l’afició de l’Olot que va ser la de les grans ocasions per empènyer l’equip quan més li feia falta. El partit va anar a la pròrroga, en la qual el Girona va continuar dominant i l’Olot, valent i concentrat, va resistir qualsevol embestida guiats per un Carles Mas imperial a l’eix de la defensa. Vam serrar les dents i treure aigua de tot arreu per obtenir un empat que, atenent a la millor puntuació durant la lliga, ens valia perfectament per dur-nos a Madrid. Xiulet final i explosió d’alegria. Segona ronda superada davant d’un filial d’immens talent amb futbolistes del futbol professional. Ho hem fet. I en volem més. Aquest migdia, a les 13h a Las Rozas, coneixerem l’últim rival en aquest play-off d’ascens. Seguim somiant, família! Gràcies per ser-hi!
FITXA TÈCNICA
UE OLOT: Batalla, Aimar, Carles Mas, Eloi (c) (Vallès, 100′), Sergi Arranz (Xavi Ferrón, 114′), Èric Vilanova (Ot Serrano, 67′), Ferri (Kilian, 114′), Xumetra (Ayala, 105′), Callís, Bigas i Terma (Moha, 84′).
Girona FC “B”: Lluc, Benítez (Gabri, 84′), Monjonell, Sulei, Àlex Sala, Pau Víctor, Adri Gené (Comas, 105′), Richmon (Unai, 91), Ureña, Mateo (Dawda, 91′) i Biel Farrés.
Gols: 1-0, Mateo en pròpia (23′), 1-1, Mateo (53′).
Àrbitre: Pol Arenas Mora. Va amonestar Terma, Arranz, Ot i Xumetra (UEO), i Sulei, Gabri, Dawda i Biel Ferrés (GFC)
Incidències: final de la fase catalana de play-off d’ascens a Segona RFEF disputat al Municipal Can Rosés de Rubí amb la presència de 704 d’espectadors.
Fotos: Nuri Marguí-UE Olot
