Èric Vilanova (Peralada), la perla torna a casa
El migcampista olotí es converteix en el primer fitxatge de la Unió Esportiva Olot i torna a casa cinc anys després de la seva sortida. Als 25 anys, Èric Vilanova ja compta amb més de 150 partits a Tercera Divisió en clubs com la Pobla de Mafumet, UE Figueres i CF Peralada, el seu últim equip on per cert, va coincidir amb el tècnic Albert Carbó. Futbolista de qualitat, tecnic i bona visió de joc que aportarà criteri i continuïtat a la zona ampla. Vilanova serà presentat aquest dilluns a la tarda a l’Estadi Municipal.
Èric Vilanova Gifra (15-11-1995, Olot) és producte cent per cent del planter olotí. Tant de casa que va arribar a debutar a Tercera Divisió amb tan sols 16 anys a les ordres de Rodri en un Júpiter-Olot. A partir d’aquí, i amb algunes cessions pel mig, el garrotxí va anar progressant fins a poder fer-se un lloc a Segona B (8 partits). Després del descens i amb Calderé a la banqueta, l’Èric va quallar la seva millor temporada de vermell amb 32 partits (23 com a titular) i sent un home important en la zona de creació per aconseguir el títol i retorn a la divisió de bronze. El curs següent va fitxar pel filial del Nàstic, la Pobla de Mafumet, on va participar en 37 partits i més de 3.000 minuts. L’any posterior (2018-19) va tornar cap a comarques gironines per militar a la UE Figueres (33) i finalment dues temporades més al CF Peralada (24+28), on ha guanyat galons i ascendència a la categoria.
Vilanova, per tant, arriba més madur i sabedor de l’exigència que demana la Tercera, des d’ara RFEF. Es tracta d’un perfil de migcampista creatiu que li agrada el joc associatiu i que té bon desplaçament i última passada. Futbolista jove i de quilòmetre zero que coneix el projecte i s’emmarca en la filosofia i els valors que representa el club.
Ben tornat a casa teva, Èric! Tornarem a gaudir de la perla!
Declaracions d’Èric Vilanova
“Molt content de tornar a casa, per a mi l’Olot sempre ha estat la primera opció i és un orgull poder tornar a jugar a l’Estadi”.
“Estic il·lusionat en poder retornar el club on es mereix i amb ganes d’afrontar un repte difícil com és l’ascens. Per ganes, treball i ambició ningú ens pot guanyar”.
“Per algú d’Olot que ha crescut al club i que comparteix els mateixos valors que representa és un privilegi poder jugar aquí. Vaig créixer veient jugar l’Olot cada diumenge, fes fred o calor, i ara és un orgull enorme tornar a formar part de la primera plantilla, i més en l’any del centenari”.