Sílvia Martí: “Ens queda molt camí per recórrer i hem d’aconseguir que no n’haguem de parlar”

A la Unió Esportiva Olot celebrem el Dia Internacional de la Dona i aprofitem per donar veu a les dues directives que col·laboren diàriament amb el club. La Sílvia Martí i Bosch (Santa Pau) és consultora de sistemes de gestió i des de fa pocs mesos exerceix com a secretària del consell d’administració i el patronat de la Fundació UE Olot.

Bona tarda, Sílvia, gràcies per atendre’ns. Quant de temps fa que has entrat a formar part de la Unió Esportiva Olot?

Vaig començar a integrar-me a la UEO al mes de gener del 2020 i vaig entrar oficialment al consell d’administració al juliol del 2020.

Quines són les teves funcions dins del club?

Sóc la secretària del consell d’administració i del patronat de la Fundació UE Olot, la meva funció és convocar i coordinar les reunions del CDA i patronat i donar suport al president i a la resta de directius i treballadors de l’entitat en la documentació que cal presentar, tramitar o simplement que cal tenir com a club. Arran de la irrupció de la COVID-19, també coordino tots els aspectes relacionats amb la pandèmia, els canvis legislatius, com portar-los a terme i assegurar que es compleixin.

Quines tasques específiques has de gestionar amb la COVID-19?

Reviso les resolucions i normes que van sortint a nivell de la Federació Espanyola de Futbol, la Federació Catalana de Futbol, la Secretaria General de l’Esport o el Procicat, per assegurar que les complim. Treballem amb tots els protocols que poden afectar al primer equip, al futbol base i a la presència de públic a l’Estadi Municipal. Hem de coordinar els equips de treball i donar suport tècnic i legal a les àrees del club per ajudar a implementar aquests protocols.

I això suposem que comporta una actualització pràcticament diària amb tants canvis.

I tant, hem d’anar mirant constantment totes les modificacions que sorgeixen en les restriccions i aplicar un protocol o un altre segons la competició i la situació del moment. Hem de donar suport a totes les altres àrees del club per informar a jugadors, tècnics i coordinadors de quins són aquests canvis i com s’han d’aplicar.

Parlaves de l’assistència de públic a l’Estadi Municipal. Estem preparats a nivell logístic i sanitari per tornar a rebre els nostres aficionats?

Efectivament, l’Estadi té tots els protocols activats des del mes de setembre del 2020. De moment i per mala sort s’ha establert que no està permesa l’entrada i ho acatem amb molta pena. Només podem fer que lluitar i insistir, ho tenim tot a punt i el protocol enviat al Procicat. El que volem és que hi hagi seguretat per a tothom, nosaltres estem complim totes les directrius. No és una cosa fàcil adequar les instal·lacions, controlar l’accés, gestionar la reserva prèvia… S’ha de fer ben fet per poder garantir un accés segur dins del camp. La no admissió de públic a l’Estadi no és decisió nostra i ens sap molt de greu, esperem que aviat canvïi.

Més enllà de la teva parcel·la específica dins l’estructura del club, com veus el projecte de l’Olot?

Vaig entrar perquè creia en el projecte i en els valors del club. Em semblava que era una bona manera de col·laborar en una entitat de la comarca i aportar-hi el meu gra de sorra. M’he trobat un consell d’administració i un patronat molt compromès i amb moltes ganes de treballar. Estic molt contenta de com m’han rebut i de poder anar treballant per aquest club.

T’has trobat en un món bàsicament masculí com és el futbol, per sort cada vegada menys. Com heu encaixat dins del grup?

Sóc enginyera d’obres públiques i per la meva formació sempre he estat treballant envoltada d’homes. Per mi no ha estat mai cap problema, l’important és que hi hagi ganes de treballar en equip i d’entendre’s. M’ho prenc amb naturalitat i normalitat.

Creus que des del club s’estan fent passos endavant per la igualtat de gènere?

Home, el fet de tenir una secció femenina i que cada vegada tingui més jugadores és molt important. Això fa avançar la societat i permet que el futbol femení vagi creixent progressivament. I si nosaltres podem col·laborar i promocionar-ho d’alguna manera, doncs endavant. El que volem és igualtat, no es tracta d’homes o dones, volem el mateix tracte. Hem d’aconseguir que no n’haguem de parlar, això voldrà dir que tots serem iguals. Encara ens queda molt camí per recórrer, però mica en mica es van fer passos. Homes i dones som diferents però hem de lluitar perquè la diferència no produeixi aquestes desigualtats.