Albert Blázquez: “M’encanta entrenar i estic aprenent molt”

Albert Blázquez Robles (Besalú, 1992) celebra aquest dimarts els seus 28 anys. El futbolista de la Unió Esportiva Olot viu la cinquena temporada al club i és un dels capitans de la plantilla. Implicat i compromès amb el projecte, el besaluenc comença a tastar el món de les banquetes fent de segon entrenador del Cadet B de la Fundació UE Olot, que competeix a Primera Divisió. Conversem una estona amb ell sobre com veu el planter olotí, les seves perspectives com a tècnic i les aspiracions del conjunt de Raúl Garrido. 

Bon dia, Albert. I moltes felicitats! Com va aquesta primera experiència com a entrenador al capdavant del Cadet B? 

Bé, és una cosa diferent que volia començar a provar. Encara no ho havia fet mai i la veritat és que m’agrada molt, tot i que també estic veient el complicat que és ser entrenador.

Com està responent l’equip? 

He de dir que jo faig més la funció de segon entrenador, el primer és en Jordi Casellas. Suposo que el fet d’estar al primer equip i ser com un referent per als nens és positiu, sempre em pregunten coses i em fan molt de cas. Tenen 14 i 15 anys, és una edat complicada.

Creus que et tenen més respecte i admiració pel fet de jugar a Segona B amb l’Olot?

Vulguis o no, saben que estic en aquest món, que sóc un futbolista semi-professional i que he passat per l’Espanyol i el Villarreal. Podem dir que em fan més cas i els motiva més que una persona que no hagi estat tan amunt.

El Cadet B ocupa l’onzena posició del grup 16 de Primera Divisió amb 17 punts i veniu de golejar el Vilablareix fora de casa per 0-3. Quin ha de ser l’objectiu per aquesta temporada?

Mantenir-se i no patir, així de clar. El fet de ser de primer any ens condiciona i fa que ens costi més, ja que juguem contra nens de 16 anys i alguns els hi treuen dos pams. En aquesta edat el físic marca molt però mirem de contrarrestar-ho amb la pilota.

Suposem que vols inculcar la teva experiència i coneixements adquirits a la mainada, oi? Ja han après la passada interior marca de la casa? 

Els intento ensenyar com veig jo el futbol, no és pas que m’agradi molt el joc directe. El fet de ser de primer any fa que no puguem fer un joc directe perquè som molt més baixets i seria regalar la pilota. Ensenyem moviments amb pilota, tàctica i tot el que es pot en aquesta edat. N’hi ha que s’ho agafen bé i aquests han de tirar del carro. I de qualitat van sobrats, ens falta el físic.

I els valors del club? Els intenteu transmetre?  

Això ja ve de sèrie, ja pugen ensenyats i el club ho té molt ben treballat des de ben petits. Abans de l’entrenament sempre estic mirant els alevins i ja veig com pugen i saben com va tot.

Quina relació tens amb en Jordi Casellas, l’entrenador del Cadet B on fas funcions d’ajudant?

Molt bona. És un noi jove com jo, ve de Banyoles i és un malalt del futbol. També em pregunta moltes coses, ja que mai ha estat en categories altes. Ell està aprenent amb mi i jo estic aprenent amb ell per la forma d’entrenar i interactuar amb els nens.

El futbol base de l’Olot té bona matèria primera? O creus que s’haurien d’assolir més categories? 

Partim de la base que estem una situació geogràfica una mica complicada, ja que tens el Girona o el Vic a prop i la gent prefereix ciutats grans. Però crec que tenim bons equips i bons entrenadors, la metodologia està molt ben feta, sempre hi ha l’Àlex Terma donant un cop de mà i es va en una mateixa direcció. A cada equip pots treure algun jugador interessant. Els infantils estan competint a Preferent, el Cadet A té un equipàs, el Juvenil B també està bé i el Juvenil A està fent un bon any.

Ara que ja has trencat el cuc de les banquetes, t’agradaria anar-t’hi dedicant de manera professional?

Sí, m’encanta entrenar. Tinc els dos primers títols d’entrenador, em falta el tercer que me’l vull treure aquest any. M’agrada molt el futbol, estar dins del vestidor i dins del camp. Vull que això sigui la meva feina o fer alguna cosa relacionada amb el futbol. Al final, s’ha de seguir el que ens agrada i miraré de fer el possible per dedicar-m’hi.

Héctor, Xumi, Alan… Tenim diversos entrenadors a la plantilla del primer equip. 

Sí, a tots ens agrada molt. En Xumetra i l’Alan dirigeixen els seus fills i això també ajuda als clubs on participen. Sempre parlo amb ells i som uns “motivats”, parlem dels nostres equips i dels entrenaments que fem.

Canviant de tema i passant a la teva faceta de jugador. Ja estàs totalment recuperat de la lesió? Et veurem ben aviat?

Sí, espero arribar pel partit contra el Lleida, sempre i quan ho decideixi el míster. Aquesta setmana estava convocat per omplir i fer pinya, ja sabia que no podia jugar. Mica en mica vaig agafant confiança, és més problema mental que no pas físic. Quan et trenques així fa molta por posar la cama, això vol un cert temps.

Què li demanes a l’equip per aquesta segona volta? A què creus que pot aspirar?

Més que aspiracions a llarg termini, jo em posaria al cap, per exemple, que ara portem quatre punts en aquesta segona volta, els mateixos que a la primera. Contra el Lleida vam perdre a casa, doncs ara hem de mirar d’anar a guanyar allà. Si guanyem, ja tindrem tres punts més que la primera volta. Ens hem d’anar posant aquests reptes setmana a setmana, és molt millor que no pas dir “vull estar allà”. Si pensem així, podem enganxar una bona ratxa de resultats i tenir un any alegre, per gaudir i que la gent s’ho passi bé.

Avui és el teu aniversari, fas 28 anys i portes ja cinc temporades al club, només superat per l’Héctor Simón. Com et sents aquí a l’Olot?

Molt bé. Quan vaig tornar a La Garrotxa ja sabia on venia, venia a casa després d’estar lluny molts anys. Sempre he estat legal amb els clubs que s’han portat molt bé amb mi i l’Olot és un d’aquests. Em sento molt bé aquí i em vaig posant més a dins del club entrenant els nens i participant amb actes i activitats com a capità de la zona que sóc.

Ara que estem a les portes del centenari, cap a on creus que ha d’anar el projecte de la Unió Esportiva Olot? 

El club ha aconseguit una cosa que fins ara no s’havia fet, que és consolidar-se a la Segona Divisió B. Tots els equips que venen ja saben el que hi ha, què és Olot i com juguem, això és un pas molt important. A partir d’aquí, l’evolució ha de ser anar endavant perquè tenim ganes de crèixer. I per això hem d’empènyer tots, mirar de quanta més gent siguem millor i mantenir aquest grup de jugadors de la zona, identificats amb el projecte. Som un grup molt maco i unit, aquesta cohesió pocs equips la tenen.

Foto: Nuri Marguí-UE Olot