No és un adeu, sinó un fins aviat. Gràcies, Uri!
Els camins d’Uri Santos i la Unió Esportiva Olot es separen després de vuit temporades al primer equip, les sis últimes de forma consecutiva amb dos títols de Tercera Divisió i dos ascensos a Segona B. El davanter olotí ha estat un dels pilars fonamentals de l’època daurada del club amb més de 230 partits defensant la vermella i gairebé una cinquantena de gols. L’heroi de Mareo deixa una empremta inesborrable en aquest projecte amb el seu lideratge, arrelament i compromís.
Oriol Santos Ferrés “Uri” s’acomiada de la UEO després de mil i una batalles i grans moments per recordar. Format a les categories inferiors del club, Santos va fer el salt al primer equip, encara en edat juvenil, en l’any 2002 a l’antiga Regional Preferent. Amb un futur molt prometedor per davant, el punta garrotxí va passar per Peralada, Figueres i Girona abans de tastar l’elit a les files del Racing de Santander, on jugant al filial va poder debutar uns minuts a Primera Divisió. Després d’un altre pas triomfant per Llagostera, l’Uri va tornar a casa per situar Olot en la primera línia del futbol català. Entre volcans, va formar una societat letal amb el “compinxe” Carles Martínez, marcant 16 gols i enlairant-nos a Segona B per primer cop en la història. Tres temporades seguides a la divisió de bronze barallant-se amb qui fes falta i deixant-se la pell per la samarreta vermella davant de gegants del futbol estatal. Una etapa amb millors i pitjors moments, com el descens a Tercera Divisió en un curs convuls i dolorós. Però el punta olotí tenia més gana i va ser un altre dels actius del projecte Calderé per recuperar la divisió perduda. El punt àlgid va arribar a Mareo, en l’anada de la ronda de campions del play-off contra el Real Sporting B, amb aquella rosqueta màgica que bé valia un altre ascens. I aquesta temporada, assumint el seu rol amb paciència, compromís i professionalitat, l’Uri també ha aparegut en els instants clau. Per exemple, seva és l’assistència en el gol de la salvació de Roger Barnils. Pilotes que molts donarien per perdudes, el coratge de Santos les transformaven en or.
232 partits i 47 gols després, és l’hora dels adéus. Tot té un principi i un final i el cicle d’Uri Santos s’acaba aquí. El que no s’acaba aquí és la nostra gratitud, admiració, respecte i afecte cap a un futbolista de casa, únic i irrepetible. Serà difícil trobar un jugador amb la seva ànima, sentiment, lideratge i personalitat, aportacions cabdals per entendre aquest projecte. Seràs un dels nostres, per sempre. Esperem que el teu arrelament i la nostra admiració facin que ens tornem a trobar ben aviat per incorporar-te a l’estructura del club. Moltes gràcies, Uri!
Fotos: Martí Albesa-Isaac Planella
