Detalls que marquen la diferència (CD Alcoyano 3-1 UE OLOT)
La Unió Esportiva Olot dóna la talla a El Collao i mitjançant Jordi Masó respon immediatament al gol inicial del CD Alcoyano, però acaba dinamitat per la qualitat i l’efectivitat del conjunt local. Bona primera meitat dels de Martín Posse, que a la segona es van estirar però no van trobar la tecla per puntuar en un escenari tremendament complicat. Aquest dimecres, propòsit d’esmena a casa contra el Cornellà.
La UEO va fer la primera meitat que havia de fer al camp d’un rival tan potent com l’Alcoyano. Seriosos i ordenats en defensa, compromesos en la pressió i amb les idees clares per sortir al contraatac amb sentit i criteri. El cert és que els de José Galiana no van disparar a porteria en els primers 45 minuts, un demèrit del conjunt local però sobretot un mèrit dels nostres futbolistes, que van teixir una teranyina defensiva molt difícil de sobrepassar. De fet, les millors aproximacions de l’arrencada van ser per a l’Olot, amb dos xuts de Guzmán i Nacho que van marxar a prop del travesser. Ens sentíem còmodes i no patíem en un escenari on els equips les solen passar magres per aturar els impulsos del conjunt de casa.
A la segona meitat el duel es va descontrolar, amb els avantatges i inconvenients que això comporta. Els de Martín Posse van arribar amb més facilitat a l’àrea però també van deixar més espais al darrere. Pocs minuts després de tornar de vestidors, Kilian Morante es va inventar una acció individual de gran qualitat per situar el primer gol al marcador (52′). El talentós jugador local va entrar fins a la cuina i va definir per l’escaire desfermant la bogeria a El Collao. Calia una reacció, i havia de ser immediata. Dit i fet, Alfredo va cavalcar per la banda, va posar una bona centrada al segon pal i Jordi Masó, arribant com una exhalació des de segona línia, va ficar-hi la testa per igualar les forces (54′). Tornàvem a una situació que no ens desagradava, un empat en el marcador que no era dolent i que reflectia l’esforç dels nostres futbolistes. Però el talent va tornar a emergir. Després d’uns minuts de control de la situació, els de Galiana van colpejar amb força. En un mal refús de la defensa olotina, José Garcia, que acabava d’entrar en el terreny de joc, va marcar el segon amb un xut molt precís (74′). Aquesta diana va fer mal a la UEO, que li va costar aixecar el cap. Amb tot, vam disposar de bones oportunitats per retornar la igualtat. Barnils amb el cap, Héctor amb un tir des de la distància i Pedro del Campo, amb un control massa llarg quan es quedava sol davant de Bañuz, van tenir a les seves botes intents per pescar un punt d’or. Ja en temps afegit, David Torres va agafar la defensa desprevinguda i va anotar el tercer per sota les cames de Ginard (94′). Un altre càstig massa dur, una altra garrotada a l’actitud i l’entrega de l’equip, que va estar a l’alçada i va competir dignament davant d’un contrincant amb recursos i sobretot, amb molta qualitat. La millor notícia de la derrota, si és que n’hi ha, és que dimecres hi torna a haver partit. Per Tots Sants juguem a l’Estadi contra el Cornella (17h) i la victòria ha de ser la medicina per curar tots els mals. Hi confiem, perquè estem vius, perquè ho sentim i sobretot perquè hi creiem. ÀNIMS, OLOT!
FITXA TÈCNICA
CD Alcoyano: Bañuz, Barreda, Navarro, Galas, Mario Fuentes (c), Ribelles (Jose Garcia, 63′), Kilian (Ruso, 83′), Álvaro, David Torres, Lado (Gato, 67′) i Pau Bosch.
UE OLOT: Ginard (c), Micaló, Carles Mas, Blázquez, Bigas, Barnils (Pedro, 77′), Guzmán (Toril, 83′), Masó, Marc Mas, Nacho Pérez (Héctor, 64′) i Alfredo.
Gols: 1-0, Kilian (52′), 1-1, Masó (54′), 2-1, José Garcia (74′), 3-1, David Torres (94′).
Àrbitre: Manuel López López. Va amonestar Pau Bosch, David Torres, Galas, Mario Fuente i Ribelles (Alcoyano) i també a Blázquez Nacho i Barnils. Va expulsar al tècnic de la UEO Martín Posse.
Incidències: partit corresponent a la jornada 11 del campionat de lliga del grup tercer de Segona B amb la presència d’uns 1.200 espectadors a El Collao d’Alcoi.
Foto: Nando J.S.
