Aguantant el tipus (UE OLOT 0-0 Girona FC)
La Unió Esportiva Olot realitza la millor actuació de la pretemporada i neutralitza el potencial del Girona FC, que es veu incapaç de marcar a l’Estadi. Seriositat defensiva i moments de bon futbol dels de Martín Posse, demostrant que estan a punt per a l’inici de lliga al Rico Peréz. Una tarda marcada per l’homenatge a Abel Solé, etern capità i llegenda viva del club, que ha rebut un bany de masses en l’últim duel lluint el braçalet.
El derbi gironí ha començat amb dos moments històrics; Abel Solé aixecant la copa de campions de Tercera Divisió i després despenjant les botes per jugar 12 minuts (tants com temporades al club) amb l’actual equip de Martín Posse. Tot seguit s’ha aturat el matx per dur a terme un reconeixement senzill, emotiu i humil, a l’alçada de la figura que acomiadàvem. Abel se n’ha anat lluint el braçal, manant a dins el camp i rebent l’escalfor de la grada (boníssima entrada amb 1.250 espectadors), que no ha deixat de corejar el seu nom. El duel ha continuat amb bones sensacions dels de Posse, que han tingut estones de possessió i arribades a l’àrea. El Girona, amb tres homes del Peralada en l’onze inicial, s’ha mostrat bastant inofensiu, exceptuant dos intents de Portu i Boulaya. Era l’Olot qui volia estrenar el marcador de tortells… i tant Héctor com Nacho Peréz, finalitzant una jugada exquisita, hi han estat a a prop. Un primer temps igualat en el qual hem discutit la pilota als gironins i els hem combatut físicament i tàcticament, relativitzant la diferència de dues categories.
Machín no estava per la labor ni d’arriscar gaire ni de desgastar els seus homes, ja que demà tenen partit a Reus. No hem vist ni Pere Pons ni Eloi Amagat ni el flamant fitxatge Marc Muniesa, que s’ho ha mirat des de la llotja. Sí que hem gaudit de l’esquerra d’Àlex Granell, un dels més motivats, que ha posat a prova Ginard amb un míssil dels seus. També ho ha provat Aleix Garcia, cedit pel City, en els millors moments d’un Girona a batzegades. L’Olot ha aguantat l’embranzida i fins i tot ha disposat de més oportunitats en la recta final. Uns intents a les botes Marc Mas, Héctor i Nacho Peréz, internant-se per la dreta fins al fons. Alfredo, tot electricitat, també ha desgavellat la defensa amb les seves curses habituals. Al final, un empat molt positiu per a la UEO, que ha ofert una imatge notable davant d’un rival de Primera Divisió, que ha evidenciat que encara està en construcció i necessita més reforços per acabar d’arrencar. Una tarda que recordarà tota la vida Abel Solé, un capità etern i exemple a seguir, que en un gest simbòlic ha traspassat el braçalet a Jose Martínez. Ha estat l’últim xoc amistós abans de la lliga, al qual arribem preparats i amb ganes de deixar el llistó ben amunt. Dissabte que ve, al Rico Pérez d’Alacant (20.30h), viurem la primera estació contra el totpoderós Hércules CF. Endavant, vermells!
FITXA TÈCNICA
UE OLOT: Ginard, Jose, Barnils, Blázquez, Bigas (Micaló, 83′), ABEL (c) (Masó, 12′), Guzmán (Roger, 65′), Héctor (Pujadas, 83′), Marc Mas (Toril, 76′), Nacho Pérez (Uri, 83′) i Pedro (Alfredo, 65′).
Girona FC: Bounou, Ramalho, Granell (c), Portu, Boulaya (Andzouana, 60′), Planas (Álamo, 45′), Kiko Olivas, Aleix Garcia, Soni, Villa i Romero.
Àrbitre: Pere Barceló Roca. Ha amonestat Bigas (UEO).
Incidències: últim partit de pretemporada de l’Olot amb la presència de 1.250 espectadors a l’Estadi Municipal. En el minut 12 s’ha aturat el joc per realitzar un homenatge a Abel Solé, el jugador amb més partits de la història del club (437). El Girona FC i l’Ajuntament d’Olot li han lliurat una placa commemorativa i el club li ha entregat la samarreta amb el récord de partits, el braçalet, el pin d’or del club, una placa i un ram de flors per a la seva dona, Sònia Bartrina.
Foto: Isaac Planella-UE Olot
