Millor a sobre que a sota

La Unió Esportiva Olot rep la visita del Santfeliuenc (diumenge, 16:30h), el primer botxí dels olotins en aquesta lliga. La intenció dels de Calderé és sumar els tres punts per estendre l’idil·li amb la posició de privilegi durant més jornades. Els de les Grases, en situació còmode, són els reis de l’empat i arriben després de vèncer el Vilafranca. L’extrem Tito Malagón, acabat d’arribar, ja podria tenir minuts degut a les absències de Sergio Àlvarez, sancionat, i Micaló, lesionat.  

El primer lloc és anecdòtic, però fa il·lusió. El lideratge genera pressió, però a la vegada esperona i incita a donar-li continuïtat. És on volem ser, tot i que queda gairebé tota una volta, i hem de demostrar la nostra capacitat de resistència en un autèntic camí d’espines. Serà una marató feixuga, però l’equip ensenya cada vegada amb més força la seva candidatura al títol. No tan sols amb els 14 duels sense perdre, sinó amb el grup humà creat que es trasllada sobre la gespa, ara amb un rigor defensiu més alt i curiosament, amb l’aportació dels defenses (Jose, Escudero…) a la causa ofensiva.

El rival d’aquest cap de setmana és el Santfeliuenc FC, conjunt de mal record arran d’aquella primera derrota del curs a les Grases. Per tant, guardem una petita dosi de revenja envers un bloc col·locat a la meitat de la taula amb 25 punts (5 victòries, 10 empats i 6 derrotes) i que es va desfer del Vilafranca en la jornada anterior (2-0). Andrés González, una institució amb 10 temporades al club, confia en els Zárate, Romo, Pacheco, Charly Ruiz o el porter Toni Casamayor per evitar un curs tan turbulent com el passat. La permanència és la principal fita per assolir la cinquena campanya seguida a Tercera.

Els del Baix Llobregat tenen les baixes de Cuadras i Charly, lesionats, d’Ortiz, sancionat, i els dubtes de Joserra i Maldonado. A l’Olot, Calderé perd Sergio Álvarez per targetes i també Lluís Micaló, que pateix una ruptura muscular i estarà fora un parell de setmanes. També hi ha el dubte de Lluc Banús i la incògnita de Tito Malagón, l’extrem esquerre que ha aterrat aquest dijous a la Garrotxa procedent de l’Internacional de Madrid. El partit serà diumenge a les 16:30h i esperem el cop de mà de l’afició per no desenganxar-nos del liderat. Amb vosaltres, la pujada de gener es converteix en baixada… Escalfem el Fortí Olotí, encenem la Marea Vermella! MIREM AMUNT!

La prèvia de Calderé

El lideratge és anecdòtic, però tant de bo ens duri fins al final. Sabem que queden molts punts en joc i hi ha enfrontaments directes. Ara, cada partit que passa ja no torna i els punts que perds ja no els pots recuperar. A casa hem de ser l’equip que venim sent, crec que ens trobarem un escenari semblant al del Manlleu. El Santfeliuenc té agressivitat com a equip i juga bastant bé a futbol amb jugadors interessants. És un equip perillós, és el rei de l’empat, no guanya però tampoc perd. Conec molt bé l’Andrés González, un home metòdic i que llegeix bé els partits, saben esperar. Venen de guanyar el Vilafranca de forma merescuda. És una pena la lesió de Micaló perquè estava donant unes prestacions molt bones a l’equip”.

Precedents

El conjunt d’Andrés González va ser el primer que va tombar la Unió Esportiva Olot en aquesta lliga. Corria la 3a jornada del campionat de lliga quan els del Baix Llobregat van vèncer per 1-0 amb gol de Romo en una acció desafortunada d’August Conesa en temps de descompte. L’únic precedent a l’Estadi Municipal entre UEO i Sanfe va ser en la temporada 2010-11 a Primera Catalana amb clar triomf olotí (3-0).

Baixes: Sergio Álvarez (sanció) i Micaló (lesió).

Foto: Isaac Planella-UE Olot