Homenatge a Albert Forcadell

Albert Forcadell i Martí (Ulldecona, 1963) és història viva de la Unió Esportiva Olot… i també de l’Hércules. És per això que diumenge rebrà un merescut homenatge a l’Estadi Municipal en els prolegomens del partit. Una trentena de partits a Primera Divisió amb l’Espanyol i equips com Figueres o Mollerussa també formen part del currículum d’aquell jove que va creuar tota Catalunya per jugar a la Garrotxa. La nissaga Forcadell va calar fort entre els volcans, ja que el germà i el pare també van defensar la samarreta vermella.

Diumenge serà un dia especial per a Forcadell, que va militar dues temporades a l’Hércules CF (1988-90). Un total de 46 partits entre lliga i Copa del Rei en els quals va marcar 9 gols. Què recorda d’aquells anys a Alacant?

Va ser un canvi molt gran per mi, ja que vaig haver de marxar del Figueres. Alacant és una ciutat molt maca i l’Hércules era un equip molt important, tot i que no va ser la seva època més bona. Vaig estar molt bé al club i amb els companys. Jo ja m’hi hagués quedat, però per circumstàncies vaig haver de marxar.

Va notar l’exigència d’un club històric?

Sí, hi ha molta pressió, era un equip molt professional. Sempre érem el rival a batre, penseu que venien a veure’ns unes 20.00 persones al Rico Pérez. Em volia fitxar el Burgos però el president de l’Hércules em va dir que no, que estaven molt contents amb mi. El segon any em van operar i vaig estar un temps de baixa. Després vaig anar al Mollerussa (1990-1992), també de Segona B, que va passar a ser el filial de l’Espanyol. Allò era molt diferent d’Alacant, era com un poble. Vaig patir una greu lesió greu al genoll i vaig tornar a l’Olot, on vaig penjar les botes.

Foto: Forcadell, en un partit al Rico Pérez d’Alacant // Arjones

Ha jugat a l’Olot en diverses etapes i  n’ha viscut de tots colors, moments brillants i també situacions complicades. Quins records en guarda? 

L’Olot  m’ho ha donat tot. Jo vivia al Montsià i amb 16 anys vaig prendre la decisió de venir a l’Olot, que em va fitxar aleshores. Va ser una elecció difícil però el club era un dels forts de la Tercera Divisió i m’hi vaig llançar. I mireu, encara sóc per aquí. Abans de marxar a l’Espanyol (1983-1986), els tres anys que vaig jugar aquí van ser molt bons (1981-1983). Vam quedar campions de Tercera Divisió i vam fer la promoció per pujar a Segona. Teníem un equipàs però després van marxar molts jugadors.

També ha fet tots els papers de l’auca dins el nostre club. 

I tant! He fet de jugador, segon entrenador, entrenador del juvenil, secretari tècnic, directiu… L’etapa més recent va ser la més difícil, hi havia molts problemes interns dins el club, fins que ho va agafar la junta actual i va redreçar el rumb. Van ser uns moments complicats i per sort ho vam poder tirar endavant.

I com veu la situació actual, amb l’equip consolidat a la categoria de bronze del futbol estatal?

Considero que s’ha fet un treball molt bo, l’Olot no podia estar a Primera Regional. Sempre ha estat un dels clubs forts de Tercera Divisió, però ens ha costat fer el pas definitiu a Segona B. Poder estar en aquesta categoria és molt positiu per la ciutat, per al futbol base i per tothom. I que bonic és poder tornar a gaudir de partits com un Olot-Hércules, la gent d’abans estava acostumada a això. Ara ho hem recuperat i no s’ha de perdre.

 Foto: Arjones