Traspàs de Carlos Martínez al Villarreal
La Unió Esportiva Olot i el Villareal CF han arribat a un acord pel traspàs dels drets federatius del davanter Carlos Martínez. L’interés del jugador de saltar a un club professional i l’oferta temptadora dels groguets han estat aspectes determinants en l’operació. Pel record queda un ascens històric i els 57 gols que ha anotat el killer amb la samarreta vermella, que ja l’han convertit en un dels màxims golejadors de la història del club.
Carlos Martínez, el davanter de referència de les últimes tres temporades, va arribar a la Garrotxa procedent del Terrassa quan tots dos conjunts militaven a 3a Divisió. Aquí va explotar amb un primer any espectacular marcant 31 gols, 5 d’aquests en el play-off d’ascens. Ningú s’oblidarà del hat-trick contra l’Arandina, que va donar a l’Olot el bitllet a Segona B per primer cop en la seva història. En aquesta categoria, el davanter mataroní també ha brillat amb 15 i 11 gols en els dos últims cursos, situant-se entre els principals realitzadors. Ara, però, l’Olot ha prioritzat la voluntat del jugador, temptat per poder formar part d’un club professional com el Villareal, encara que sigui per jugar al seu filial, de la mateixa categoria que la UEO. Des del club només tenim paraules d’elogi, estima i màxim agraïment cap a un dels jugadors que ha canviat el rumb de l’entitat i que ens ha ajudat a fer-nos una mica més grans. Gols a dojo, dedicació absoluta i un compromís total d’un autèntic crac en tots els sentits.
Et trobarem molt a faltar, killer!! Sempre seràs un dels nostres! Tota la sort del món!
Foto: Martí Albesa-UE Olot
—-
Carta de comiat de CARLOS MARTÍNEZ:
“Ha arribat el moment de dir fins aviat. No és un adéu, és un fins aviat. Marxo d’un club exemplar, que m’ha tractat massa bé aquests tres anys; gràcies als companys que he tingut, que ara molts ja són amics, gràcies als entrenadors, dels que he après i m’han ensenyat moltíssim, i gràcies als invisibles (Jaume, Jose, Albert, Ramon, Marc, Arcadi, Miron, Carles Curós, Martí Matabosch, Alex Terma, David Ochoa, Xavi Punsí, Martí Albesa, Pedro, Santi Buendía, David Comamala, Sergio Alegre, Jony, Eva, Edu Llinàs, Alba Vilanova, Uri Boix, premsa…) que fan un treball impagable i sense ells seria tot més difícil. Gràcies també a la junta directiva, que transmet els valors que tot futbolista hauria de tenir. I com no, gràcies a l’afició, amb la qual no m’he pogut sentir més estimat i valorat per tots ells (mai oblidaré els càntics de la Grada, sobretot quan les coses no anaven tan bé). Vull donar les gràcies a tothom, fins i tot als que han estat més crítics amb mi, perquè sense ells no m’hagués fet tan fort. Gràcies, gràcies i gràcies. Fins aviat!”
