Compromís de permanència (UE OLOT 2-0 Lleida Esportiu)
Triomf solvent i de prestigi de la Unió Esportiva Olot, que ja ens fa acariciar salvació matemàtica. Dues grans accions individuals de Carlos Martínez i Musa i una feina fosca admirable han estat determinants per tombar un Lleida Esportiu voluntariós però força inofensiu. Amb 47 punts i a falta de dues jornades, la visita del Vila-real B ha de servir per acabar d’evitar sorpreses d’última hora.
Arribava l’equip de la Terra Ferma però, valgui la redundància, qui n’ha sortit refermat ha estat l’Olot. Ben aviat, els homes dirigits per Rodri ja han marcat territori trobant l’encert que els havia mancat en els últims partits a l’Estadi. I com no, ha estat Carlos Martínez qui ha estrenat el marcador amb una jugada espectacular, d’autèntic crack; ha rebut de Musa escorat al vèrtex, s’ha rifat un defensa amb una auto-passada magistral i ha definit com només saben fer els golejadors (8′). S’aplanava la tarda per la UEO i es complicava per un Lleida Esportiu que ha proposat molt joc, ha tingut el domini en alguns passatges però no ha trobat la manera de generar oportunitats perilloses a la porteria de Wilfred. Albístegui i Pau Bosch, amb dues rematades forçades, han estat els que s’hi han acostat més. L’Olot ha estat pràctic i efectiu i s’ha defensat de forma excepcional, especialment els dos centrals, Rojas i Germán, que avui han estat imperials anul·lant el joc aeri de Chamorro i companyia. La feina incansable de Sana i Héctor han fet que no es notés en excés l’absència important del capi Abel Solé, que ha animat des de la tribuna com un seguidor més. Un partit amb caliu a les graderies, ja que el nombrós públic lleidatà també ha esperonat de valent als seus jugadors durant tot el partit.
La represa ha arrencat amb el relleu d’Uri per Robert en la punta d’atac. La tornada dels vestidors ha coincidit amb els millors moments de l’equip, i segurament una de les millors fases de la temporada aquí a casa. I es clar, ha arribat el segon gol, també psicològic, i obra d’un Musa pletòric que, assistit per Carlos, ha superat un defensa lleidatà i ha etzibat una rosca imparable amb cama dreta per fer esclatar el Municipal (48′). El gol ha deixat tocats als d’Idiákez, i la sagnia hauria pogut ser més gran, ja que Coro, Carlos i Uri han estat vorejant el tercer en un atac i gol constant. En la recta final, el Lleida ha buscat retallar distàncies de manera més directa i s’ha estavellat una vegada i una altra amb un entramat defensiu extraordinari i un Wilfred molt segur. Una victòria que reforça les idees i la forma de treballar del grup i que a nivell de resultats, ens deixa amb 47 punts, el que es podria denominar com la salvació virtual. Les victòries d’Eldenc i Cornellà ajornen un fet que si no hi ha cap catàstrofe, es produirà en la propera jornada, quan en un nou partit a l’Estadi rebrem el filial del Vila-real (17h). Però abans assaborim el recital d’aquesta tarda, que a Segona B no es guanya cada dia. Assaborim la força dels volcans que ens dóna una afició entregada, assaborim una victòria que es resistia massa a casa i assaborim el retrobament feliç de Carlos Martínez amb el gol. Sempre amb el killer!
FITXA TÈCNICA
UE Olot: Wilfred, Calavera, Canal (Óscar Sielva, 70′), Germán, Rojas (c), Sana, Carlos, Héctor, Robert (Uri, 45′), Musa i Coro (David López, 84′).
Lleida Esportiu: Torres, Bosch, Fuster (c), Fragoso, Molo (Ekhi, 6′), Baquero, Nieto, Albístegui (Diego, 64′), Chamorro, Osado i Chupe (Miramon, 53′)
Gols: 1-0, Carlos (8′), 2-0, Musa (48′)
Àrbitre: Sergio Pérez Muley. Ha amonestat Héctor i Musa (Olot) i Fuster i Albístegui (Lleida Esportiu)
Incidències: partit corresponent a la jornada 36 del campionat de lliga del Grup 3 de Segona B amb la presència de 1.407 espectadors a l’Estadi Municipal d’Olot, un centenar arribats de la Terra Ferma. També ha assistit al matx Pere Pons, ex-jugador del club i actual futbolista del Girona FC a Segona A.
Foto: Musa, eufòric, celebrant el segon gol amb Uri en segona terme. // Martí Albesa-UE Olot
