La tranquil·litat, a la cantonada

Després de l’empat contra el Balears, l’Olot intentarà perllongar les bones estadístiques a domicili i encarrilar una permanència que està pràcticament a tocar. I ho pot aconseguir en un camp de primera, el José Rico Pérez (diumenge, 18h), davant un Hércules que va com un coet a la recerca de la promoció d’ascens. Rojas i Coro, dues baixes sensibles per als de Rodri, que surten demà al matí en direcció a Alacant.

Aquesta temporada, les sortides s’estan convertint en cites molt agradables. És un fet inhabitual però enguany els olotins han recollit millors resultats a domicili (22 punts) que a casa (21 punts), on també han ofert bones actuacions mancades de precisió en la rematada i penalitzades per errors molt concrets. A fora, la UEO encadena dues victòries consecutives (Sant Andreu i Badalona) i buscarà una tercera al camp de l’Hércules, un triomf que ja ens faci oblidar la calculadora i ens permeti afrontar sense cap tipus d’angoixa l’esprint final de competició. No serà fàcil perquè el rival, un històric amb una vintena de temporades a 1a Divisió, ha posat la directa cap al seu gran objectiu; ascendir de categoria. De fet, diumenge passat va guanyar el Camp d’Esports de Lleida, un rival directe, enllaçant la quarta victòria en els últims cinc partits. Però és en aquestes situacions en les quals l’Olot es creix i és capaç de demostrar que té potencial per donar un ensurt al José Rico Pérez, un escenari majestuós amb capacitat per a 30.000 espectadors. Ho haurà de fer sense dos pilars bàsics, Jorge Rojas i David Corominas, sancions que ens deixa el duel contra l’Atlètic Balears. Tornarà Germán Sánchez, el central golejador, després de complir cicle de targetes. A més, a favor nostre són els discrets registres dels alacantins com a locals i l’exigència d’una afició que pot impacientar-se en el transcurs del partit si no arriben els gols. En un altre viatge força llarg, l’expedició surt demà al matí (amb parada per entrenar a Tarragona) i farà nit a Alacant abans de disputar el matx diumenge a les 6 de la tarda. Sabem que és difícil, que l’Hércules està dissenyat per pujar i que el públic collarà de valent, però no renunciem a res, perquè som l’Olot i el verb rendir-se no entra en el nostre vocabulari. Endavant!

Homenatge a Alfredo Parés. Des del club alacantí retran un homenatge a l’olotí Parés i als seus companys de generació en els prolegomens del partit i també realitzaran un reportatge de la trobada d’ex-jugadors. Parés va militar a l’Hércules del 1970 al 1974, disputant uns 80 partits en dues temporades a Segona A (on va marcar 9 gols) i l’última amb l’ascens a 1a Divisió. Un altre futbolista sortit de l’Olot amb passat a l’Hércules va ser Albert Forcadell, ja en una etapa més recent (1989-90 i 1990-91), en la qual va jugar-hi 50 partits a Segona B abans de patir una greu lesió. Un Forcadell que també va tenir l’oportunitat de debutar a 1a Divisió amb l’Espanyol.

La prèvia de Rodri: “L’Hércules és un equip que manté un nivell alt de joc i que genera moltes ocasions tot i que a casa no està sumant tots els punts que voldria. És un rival dur, difícil, que té la possessió i que busca desgastar-te amb la pilota, aprofita les dimensions del camp i té individualitats molt importants, els millors jugadors de la categoria. Hem de tenir un bon rigor tàctic i col·locar-nos bé, estar junts i aprofitar les arribades, sabem que patirem en algun moment. A mi em fa il·lusió estar a l’Olot i guanyar partits, tan me fa un camp com un altre i l’aforament que tingui. Crec que el nostre equip és capaç d’adaptar-se a tot tipus de terrenys de joc”.

Precedents: en aquest recull de premsa tenim l’única visita de l’Olot al Rico Pérez d’Alacant. Va ser el novembre del 1983 en un partit de Copa del Rei en el qual els locals es van imposar per 2-0. L’actual director esportiu del club, Àlex Terma, va ser un dels jugadors més destacats segons les cròniques d’aquell dia (facilitades per Pep Solés).